villtur

Islandês

Adjetivo

villtur

1. selvagem.

Declinação

    Declinação de adjetivo (–ur, –, –t) (–ari/–astur)    

Caso	Grau normal
(forte)	Singular			Plural
	Masculino	Feminino	Neutro	Masculino	Feminino	Neutro
Nominativo	villtur	villt	villt	villtir	villtar	villt
Acusativo	villtan	villta	villt	villta	villtar	villt
Dativo	villtum	villtri	villtu	villtum	villtum	villtum
Genitivo	villts	villtrar	villts	villtra	villtra	villtra
(fraca)	Singular			Plural
	Masculino	Feminino	Neutro	Masculino	Feminino	Neutro
Nominativo	villti	villta	villta	villtu	villtu	villtu
Acusativo	villta	villtu	villta	villtu	villtu	villtu
Dativo	villta	villtu	villta	villtu	villtu	villtum
Genitivo	villta	villtu	villta	villtu	villtu	villtu
Caso	Grau comparativo
(fraca)	Singular			Plural
	Masculino	Feminino	Neutro	Masculino	Feminino	Neutro
Nominativo	villtari	villtari	villtara	villtari	villtari	villtari
Acusativo	villtari	villtari	villtara	villtari	villtari	villtari
Dativo	villtari	villtari	villtara	villtari	villtari	villtari
Genitivo	villtari	villtari	villtara	villtari	villtari	villtari
Caso	Grau superlativo
(forte)	Singular			Plural
	Masculino	Feminino	Neutro	Masculino	Feminino	Neutro
Nominativo	villtastur	villtust	villtast	villtastir	villtastar	villtust
Acusativo	villtastan	villtasta	villtast	villtasta	villtastar	villtust
Dativo	villtustum	villtastri	villtustu	villtustum	villtustum	villtustum
Genitivo	villtasts	villtastrar	villtasts	villtastra	villtastra	villtastra
(fraca)	Singular			Plural
	Masculino	Feminino	Neutro	Masculino	Feminino	Neutro
Nominativo	villtasti	villtasta	villtasta	villtustu	villtustu	villtustu
Acusativo	villtasta	villtustu	villtasta	villtustu	villtustu	villtustu
Dativo	villtasta	villtustu	villtasta	villtustu	villtustu	villtustum
Genitivo	villtasta	villtustu	villtasta	villtustu	villtustu	villtustu

Etimologia

Do Nórdico Antigo, villr.