desalentar

Origem: Wikcionário, o dicionário livre.

Português[editar]

Verbo[editar]

de.sa.len.tar, transitivo

  1. tirar o alento a
  2. desanimar

Conjugação[editar]

Tradução[editar]

Etimologia[editar]

(Morfologia) des- + alentar.

Anagramas[editar]

  1. alentardes
  2. desentalar
  3. enlatardes
  4. entalardes

Espanhol[editar]

Verbo[editar]

desalentar

  1. desalentar

Galego[editar]

Verbo[editar]

desalentar

  1. desalentar